(projectes per a la KISS ARMY)
CRÒNICA CONCERT KISS SONIC BOOM OVER EUROPE(BCN2010)
Sense cap mena de dubte el concert de la meva vida... un directe dels KISS!!!
(no em pensava pas que sería per tant pero si que ho va ser)
Els dies previs vaig disenyar i confeccionar una samarreta especial per el gran dia, a part de unes enganxines de plàstic per enganxar als vidres del cotxe per la part de dins.
Vam sortir Pitu ben d'hora de Palafrugell (l'Empordà), amb el cotxe carregat amb mes de 10 litros de cervesa, direcció Palau Sant Jordi...
desprès de aparcar sota uns pins, vam fer voltes per la zona obrint les primeres birres jejeje
hi havien mes de 15 trailers amb tot el material pel show... vam establir relacions amb aficionats de KISS i membres del montatge del concert.
En especial un noi colombià, Diego, que ens va guardar lloc a la cua a primerisima fila mentres anavem a comprar tabac, aigua, i fer passar el temps mentres obriren les portes del palau Sant Jordi.
Desprès de havernos pres mes de 5 litros de sang dorada, vam dinar uns entrepans i fumat alguns canutets... per la tarda es començava a animar la cosa amb la gent maquillantse com els KISS.
Va apareixer una expectacular furgoneta publicitaria de Gene Simmons on tothom es feia fotos, tambè van apareixer varis frikis que semblaven els mateixos KISS, feia un dia excel·lent, massa sol pel meu gust
(sort que teniem a la nostre amiga Xibeca al costat...) La opertura de portes va estar molt controlada soles entraven de 10 en 10, jo vaig ser l'11 en entrar jejeje
desprès de una gran carrera pillem posicions devant de tot de l'escenari, no hi ha paraules per descriure la bojería que corria per l'ambient.
(11.000 espectadors)
Puntualment, a les 19:30 va aparèixer en escena la banda que ha acompanyat a KISS en algunes dates europees: Imperial State Electric, el nou projecte de l'ànima máter dels extints Hellacopters, Nicke Andersson. Una delícia total de grup, amb un so molt al Cheap Trick/KISS clàssics, i una posada en escena superba. Van comptar amb un parell de convidats: un cantant del com no tinc cap referència; i un dels nostres rock'n'rollers favorits: Dregen, de Backyard Babies, el qual es va bastar ell sol per posar a l'audiència potes enlaire durant dues cançons amb la seva inigualable energia en directe. Caldrà estar molt atents a aquest grup, perquè la cosa promet, i molt.
Igualment puntuals, a les 21:00, s'apagaven les llums del pavelló, amb l'escenari ocult per la majestuosa cortina amb el logo de KISS. Per les pantalles, imatges de Google Earth, que indicaven la localització del que en aquests moments, havia de ser el lloc més calent de la Terra; imatges de backstage amb la banda dirigint-se a l'escenari, i finalment, les paraules màgiques: "You wanted the best, you got the best, the hottest band in the world… KISS!!!". Teló a baix, i a partir d'aquí, felicitat absoluta durant gairebé dues hores i mitjana.
La banda va sortir a matar amb una entrada espectacular, en una plataforma que apareix per darrere de l'immens kit d'Eric Singer, fins a "aterrar" en l'escenari. "Modern Day Delilah", "Cold Gin" i "Let Em Go (Rock n'roll)" de l'estirada. El públic estava euforic; era una d'AQUESTES ocasions. Un d'aquests xous en els quals la comunió és total entre la banda i la seva audiència.
L'escenari i el joc de llums, a més de deliciosament desmesurat, és… bonic. És l'única paraula que se m'ocorre per descriure-ho. Bonic.
Gene Simmons estava especialment demoníac, en molta millor forma que fa dos anys; Paul Stanley, àdhuc estant en molt bona forma, no ho està passant bé en aquesta gira. Ha tingut molts problemes amb la seva veu, encara que en aquesta ocasió va raure a un nivell bastant alt. Una altra cosa són els seus dots de frontman. No hi ha ningú que se li apropi.
I és que Paul Stanley a un 75%, segueix sent un Déu! D'altra banda, en el que a mi respecta, Tommy Thayer i Eric Singer són membres de ple dret de KISS. L'hi han guanyat a pols.
El setlist va variar bastant pel que fa a l'anterior tour (alguna cosa sempre d'agrair). Així, vam poder gaudir de temes com "Calling Dr. Love", la incendiària "Firehouse", o "God Gave Rock n'roll To You"; o una esgarrifosa rendició de "Crazy, Crazy Nights" (un d'aquests temes que mai vaig pensar poder escoltar en directe, i un dels moments més emotius del xou), a més de dos temes més del seu últim "Sonic Boom": "Say Yeah" (sorra rock en estat pur) i la fosca "I'm An Animal". Thayer i Singer van tenir el seu moment de glòria compartit, al final de "Xoc Em" amb un sol absolutament demoledor, amb plataformes elevadores, explosions, i com a detall Spinal Tap, Eric Singer disparant un bazooka al final del mateix (Delirant!).
El nostre dimoni favorit va sagnar com sempre per a nosaltres, elevant-se després fins al mini escenari en les altures, per interpretar "I Love It Loud", Gene va tenir problemes amb l'arnès a l'hora de baixar. "Shandi" No va faltar un dels meus temes favorits del grup, "100.000 Years", durant el qual, Paul Stanley va tornar a manejar al respectable com únicament ell sap fer-ho.
El maratonià sprint final va constar de "Love Gun", "Black *Diamond" (amb fragment de "Whole Lotta Love" inclòs, i "Detroit Rock *City". Sobren les paraules. Uns quants "oeeeeoeoeoeeeeee’s" després, la banda va tornar a l'escenari per executar una bonica versió acústica de la seva hit "Beth", cantada per Eric Singer, durant la qual també van tocar alguns concordes de "*Forever". A partir d'aquí, no va haver-hi caserna: "Shout It Out Loud" (la millor versió en directe que he vist d'aquest tema), "Lick It Up", en la qual segueixen incloent un fragment de "Won't Get Fooled Again", el seu disc hit "I Was Made For Lovin' You", amb vol de Paul Stanley per sobre del públic i com no, per acabar, el himne de tots els himnes, "Rock and Roll All Nite". Pluja de confeti, explosions, plataformes que s'eleven, una guitarra que s'estavella contra el sòl, rostres suosos, cares de felicitat… i s'havia acabat. Havien transcorregut dues hores i mitjana del millor xou de rock que es pot veure al món. Pot ser que siguin sexagenaris, pot ser que no estiguin els quatre originals, però amics, segueixen sent imbatibles. El que s'ha dit. No som dignes.
(Font: http://kissarmyspain.foroactivo.net/kiss-articulos-entrevistas-reviews-f5/kiss-madrid-barcelona-22-24-06-10-por-pistolas-t1277.htm)
.jpg)
